lectures de la missa del diumenge XV de durant l'any 13 juliol 2014

DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY

«qui tingui orelles, que ho senti»

Lectura del llibre d’Isaïes

Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

Is 55,10-11

Salm Responsorial

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Vetlleu per la terra i la regueu,
l’enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d’aigua
preparant els sembrats. R

Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos
ablanint-la amb els xàfecs,

i beneïu el que hi germina. R

Coroneu l’anyada amb l’abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama joiós l’herbei de l’estepa,
s’engalanen els turons. R

Les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R

Sl 64,10abcd.10e-1.12-13.14 (R.: Lc 8,8)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

Rm 8,18-23

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.» [Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. »Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. »La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. »La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit. »La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]

Mt 13,1-23

"La llavor sembrada en diferents terrenys"

El discurs de Jesús en paràboles que Mateu ha tret de Marc és un fragment especialment apte perquè Mateu il·lustri amb les paràboles de Jesús el seu missatge als lectors.
Notem primer tres dades pròpies de Mateu. La primera és que Mateu afegeix fins a cinc paràboles al discurs de Marc: la del jull, la del lle vat, la del tresor amagat, la de la perla i la de la xarxa. El discurs es fa més solemne i més incisiu.
La segona dada és que Mateu només omet una de les paràboles de Marc, però és una paràbola molt significativa: la de la llavor que creix ella sola (Mc 4,26-29).
La tercera dada és enca ra més important: Mateu distingeix molt clarament l’efecte de les paràboles en la gent i en els deixebles. Mentre que la gent no les entén, els dei xebles o bé les entenen o Jesús els les explica. L’ensenyament en paràboles es dirigeix als deixebles (als lectors!).
L’òptica de Mateu en aquest discurs correspon molt de prop a l’exhortació de la paràbola d’avui. Ens hi referim normalment com la paràbola del sembrador. Tanmateix, el sembrador no és pas el protagonista. Apareix al començament i no torna a tenir cap paper ni en la paràbola ni en l’explicació, que ni tan sols l’esmenta. El centre de l’atenció no és tampoc la llavor que sembla ser la mateixa en tots els casos. L’accent està en els terrenys i en la forma com influeixen en el fruit que generen. La paràbola serveix per implicar els oients a donar fruit: uns de 30, altres de 60, altres de 100. Vol exhortar a ser un terreny fèrtil que doni fruit. És un dels aspectes més típics de Mateu, que ha sortit ja en alguns dels comentaris d’aquest cicle i que tornarem a trobar en altres textos seus. La paràbola insisteix que primer cal copsar l’ensenyament de Jesús i després posar-lo en pràctica. Per això l’explicació diu que si no es comprèn l’ensenyament sobre el Regne, el maligne s’emporta la llavor. En canvi, si després de sentir la predicació del Regne es comprèn, dóna fruit. Comprendre és un primer pas vers la fe.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.